divendres, 12 de desembre del 2008

Aplicació TIC a l'escola. Sistema eyeOS a Sant Sadurní

L'altre dia vaig tenir l'oprtunitat d'assistir al ITWorldEdu i, entre altres, em va sorpendre molt positivament la presentació que es va fer sobre el eyeOS i l'aplicació que se'n ha fet a l'escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d'Anoia.

De forma molt resumida, diré que el eyeOS es una nova forma de sistema operatiu (escriptori) en que tot està disponible des del navegador. De forma simplificada, això implica que podem fer servir tot el que habitualment demanem a un ordinador des de qualsevol lloc, accedint a la nostra informació, fitxers, etc. només amb un ordinador connectat a Internet. A més, aquesta mateixa estructura facilita el treball col·laboratiu entre persones remotes. 

El millor de tot, és que com totes les bones idees, està fet en programari lliure i, per tant és totalment gratuït, havent una comunitat que està ampliant les aplicacions disponibles. Per més informació aneu a la pàgina oficial http://eyeos.org/ca/?section=home.

Tornat al tema del títol, recomano la visualització del següent vídeo http://101recursosdidactics.blogspot.com/2008/11/eyeos-per-escoles.html,
on es descriu l'experiència de la implantació a l'escola Jacint Verdaguer, i com amb ganes, imaginació, suport i uns recursos limitats han pogut desenvolupar un projecte realment innovador.  Es un bon pas de cara a la modernització dels mètodes escolars, facilitant el treball de professors, la interactivitat en l'aprenentatge, la col·laboració i la possibilitat de que l'experiència educativa no es limiti a l'escola, sinó que tots els recursos i informació estan disponibles també des de casa, sense haver de carretejar els costosos (en pes i diners) llibres i carpetes.
 

divendres, 5 de desembre del 2008

Desplegament de Xarxes d'Accés de Nova Generació

Arran d'algunes notes de premsa on es destaca que Telefónica esta fent pressió a Brussel·les perquè no es reguli el desplegament  de les noves xarxes d’accés, conegudes de manera simplificada com xarxes FTTH, que haurien de portar la fibra òptica fins a les llars, un antic company d'AUNA-RETEVISIÓN, en Xavier Castillo,  m'ha fet arribar un article on exposa unes reflexions ben adients.

La reflexió al voltant d'això, és la manera errònia, tal com s'ha demostrat, de fer la liberalització de les telecomunicacions. En els primers temps de RETEVISIÓN en que molts ja dèiem que la liberalització de les telecomunicacions s'havia fet d'aquella manera tant hispànica de "cambiarlo todo para que no cambie nada", de manera que Telefònica pogués mantenir la seva posició dominant.

En aquell moment ja ens ho va semblar i el temps sembla que ens dona la raó, era que a l'hora d'obrir el sector i limitar el monopoli de Telefónica, el més lògic hagués estat crear un operador neutre o, en tot cas, dissociar Telefónica en dues empreses, una d'infraestructura, i una de serveis, tal com s'ha fet en molts altres sectors (electricitat, gas, comunicacions ferroviàries, etc.).

D'aquesta manera s'hagués pogut generar major competitivitat en els serveis, a l'hora que es podia tenir un gestor d'infraestructura semiregulat i, si calia, semipublic. El resultat ja el veiem, Telefónica continua mantenint el monopoli de facto, concedint arbitràriament als altres operadors els drets a l'us de la seva infraestructura, i una ralentització en el desplegament de nous serveis i tecnologies.

Lligant amb els objectius d'aquest bloc de promoure la innovació TIC a nivell local, em faig ressò de la demanda d'alguns companys respecte l'aprovació del Fons d'Inversió Local de 8.000 milions d'euros per repartir entre els municipis per a nous projectes d'inversió e infrastructures que doni ocupació a persones en atur.

Ja sé que l'atur està impactant sobretot als sectors menys qualificats, especialment la construcció, i per aquest motiu la temptació dels ens locals serà construir obra pública que doni ocupació a aquestes persones. i a més dona bona visibilitat i son operacions d'imatge molt rendibles electoralment. 

Però, algú s'ha parat a pensar que abans de renovar el paviment d'un carrer, no seria més rendible a la llarga, que els ens locals dediquessin una part d'aquests recursos a fer el desplegament i canalització d'aquestes infraestructures i així afavorir el desplegament de serveis d'alt valor afegit? Per cert, aquests desplegaments requereixen enginyers, però una gran part del cost correspon a l'obra civil associada.

Donat que la publicació electrònica de l'article està pendent (sortirà a la revista del COETTC-Col·legi oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya), em permeto mostrar-vos alguns extractes.

La convergència de diferent tipus de negocis dins del sector TIC (Tecnologies de Informació i Comunicacions) com els serveis audiovisuals, les telecomunicacions, les tecnologies de la informació i l’electrònica de consum, es una gran oportunitat per oferir serveis de més utilitat per els usuaris. Però aquesta convergència depèn de que els usuaris disposin d’accessos de Banda Ampla a les xarxes de telecomunicacions. La Banda Ampla, principalment amb tecnologia ADSL, s’ha desplegat a Espanya molt ràpidament. Però la tecnologia ADSL té límits. Per oferir per un mateix accés serveis d’accés a internet, videoconferència, descarrega de continguts audiovisuals, jocs online i varius canals de TV d’alta definició simultàniament, fa falta que el usuari disposi al menys de 50 Mbps (Mega bits per segon) en el seu accés a la xarxa. I això només es podrà assolir si es refà la xarxa d’accés, substituint la xarxa d’accés de coure per una nova xarxa de fibra òptica.
....
Com la substitució de tota la xarxa d’accés requereix unes inversions impossibles de recuperar, en realitat es proposa, per part de Telefónica, refer-la usant una combinació de tecnologies: mantenir ADSL (o VDSL) per alguns clients, fer un desplegament de fibra fins a un repartidor proper al client per un altre grup de clients (Xarxes FTTN, “Fiber to the Node”, o xarxes FTTC, “Fiber to the Cabinet”), i arribar directament amb un accés de fibra òptica fins al tercer grup de clients (xarxes FTTH, “Fiber to the Home”).
...
Les noves xarxes d’accés, que es basen en connexions de fibra òptica fins a les llars, o fins a punts propers de les llars, es coneixen en el sector de les telecomunicacions com les Xarxes d’Accés de Nova Generació (NGA d’ara en endavant, corresponent a les inicials del seu nom en anglès, New Generation Access networks). S’assegura que el desplegament d’aquest tipus de xarxes es necessari, i que només sobre aquestes xarxes serà possible oferir serveis millors que els actualment disponibles, i més innovadors.
...
Però com les inversions necessàries per desplegar una NGA amb una cobertura propera al 100% de la població no hi ha cap operador (privat) que estigui disposat a fer-les, molts estats, països, o regions estan experimentant i
aprenent sobre l’abast del desplegament, i sobre la manera de fer las xarxes de nova generació econòmicament viables.
...
A Espanya, els anys 2006 i 2007 no s’ha fet res, que es el pitjor que es podria fer. Pràcticament tots els països desenvolupats han començar a desplegar, de una manera o una altre, NGAs, si bé de un abast limitat.
...
La CMT va respondre inicialment amb una resolució del seu consell amb data del 8 Maig de 2008. En aquesta resolució s’autoritzava a Telefónica a fer la prova pre-comercial, bàsicament amb dos condicions:
  1.  La obligació de donar accés a les infraestructures d’obra civil (canalitzacions, càmeres, conductes i postes) als operadors que ho demanin per desplegar la seva xarxa.
  2. La obligació d’oferir un servei majorista als operadors que hagin declarat la intenció de desplegar la seva xarxa, fins que el desplegament sigui efectiu. Es a dir, que aquestos operadors puguin revendre el servei de Telefónica, fins que tinguin la seva xarxa desplegada.
Davant les al·legacions presentades, el 31 de Juliol de 2008 en un altre resolució del mateix consell de la CMT va eliminar la segona obligació. És a dir, Telefónica ja no està obligada a oferir un servei majorista als altres operadors, però si està obligada a donar accés a les infraestructures d’obra civil
...
si els operadors esperen que el desplegament de les NGA tingui un retorn econòmic gràcies a usuaris que paguin preus elevats per serveis de qualitat desconeguda avui, la recomanació seria fer-ho amb molta cautela. No hi ha evidencia en l’ús de xarxes de banda ampla fixes o mòbils que justifiquin aquesta previsió, al menys de manera massiva.
...
Sorprèn, als que no coneixen el sector de les telecomunicacions, que la CMT insisteixi en que hi hagi competència en infraestructures. Aquesta competència en l’accés a la llar no existeix en cap altre servei públic (aigua, llum, gas). En canvi, l’obligació de Telefónica de donar accés a les infraestructures d’obra civil (canalitzacions, càmeres, conductes i postes) als operadors que ho demanin per desplegar la seva xarxa té com objectiu que aquests operadors facin un desplegament d’infraestructures d’accés paral·lel al de Telefónica. D’aquesta manera els usuaris podran triar la infraestructura d’accés al la que es connectaran (amb limitacions, ja que no es preveu duplicar xarxes d’accés dins dels edificis, només fins a les càmeres de repartiment).
...
S’argumenta que permetre la competència en serveis, mitjançant l’accés indirecte a la xarxa d’un operador majoritari, ha de ser només un graó en “l’escala” de les inversions. La competència en serveis ha d’anar seguida de la competència en infraestructures. Es posa com exemple que, històricament, als països que han assolit operadors de cable amb quotes de mercat de telefonia superiors al 20%, el desenvolupament de la banda ampla ha sigut més ràpid. Però és un tema en el que ara mateix hi ha obert un debat, ja que també hi ha qui argumenta que els beneficis obtinguts d’aquesta competència en infraestructures mai han compensat els costos de desplegar infraestructures duplicades, ni han suposat millores reals pels usuaris.
...
Hi ha un exemple molt proper, on s’ha assolit una competència en serveis molt saludable pels usuaris, sense que hi hagi competència en infraestructures. El sector audiovisual a Espanya, al menys pel que es refereix a la oferta de radio i TV d’àmbit nacional, funciona bé...A nivell nacional les cadenes de TV públiques i privades competeixen entre sí per assolir quotes de pantalla que es tradueixen en ingressos publicitaris. I ho fan sobre una única xarxa d’accés, operada per Abertis. És a dir, hi ha un operador d’infraestructures que gestiona una única xarxa d’accés. Els proveïdors de continguts competeixen entre sí d’una manera molt saludable, i no sembla que el fet d’usar una única xarxa d’accés limiti l’oferta de continguts al públic. És un bon exemple de que si el que és vol es competència en serveis (que és el que volen els usuaris) la competència en infraestructures no és necessària.
...
Però la Unió Europea insisteix en que aquest tipus de separació (en el que un operador d’infraestructures ofereix una xarxa d’accés a diferents proveïdors de servei) només es pot considerar en el cas de que la competència en infraestructures no es desenvolupi en un temps raonable.
...
Telefónica ja ha declarat que fins l’any 2010 només pensa desplegar aquestos serveis en 3 milions de llars. Al 2001 hi havia a Espanya 14,2 milions de llars, o sigui que en els anys 2008-2010 Telefónica té previst portar les NGA aproximadament al 21% de les llars. Per tant, al menys a curt termini, les NGA arribaran a una part reduïda de la població, amb preus elevats. Sembla doncs que aniran adreçades a famílies de renta mitja/alta.
...
Per altre banda, es possible que sobre les NGAs surtin nous serveis i aplicacions, que avui no podem ni imaginar, i que acabin sen determinants per la cohesió social i el ben estar de la població (per exemple, en els àmbits de l’ensenyament i la salut). En aquest cas s’hauria d’apuntar a un desplegament que arribes a prop del 100% de la població. Però això, els operadors ja han dit que no ho faran. No els hi surten els números.
...
Al Regne Unit... quan el Primer Ministre Gordon Brown ha dit que vol que la fibra arribi a cada llar del Regne 
telecomunicacions en aquest país, Ofcom, ha hagut de fer una declaració advertint que això només serà possible després de un acord entre el sector públic i els operadors privats.
...
Austràlia, ...el mes d’Abril de 2008 ha convocat un concurs públic per adjudicar un operador de infraestructures que construeixi i operi una xarxa basada en fibra que permeti l’accés al menys a 12 Mbps al 98% de la població. Serà una xarxa oberta a tots els proveïdors de servei .
...
En moments de canvi, quan l’entorn mostra que les coses no seran com eren, el pitjor que es pot fer és no fer res. ... En aquest sentit els anys 2006 i 2007 han sigut un temps perdut. En aquestos anys, a Espanya ningú ha pogut experimentar (excepte als laboratoris) amb les NGA. .., mentre que altres països fa anys que les han desplegat, per a una part de la seva població (principalment Korea i Japó).
...
El problema avui no és oferir tecnologies, sinó experiències d’usuari satisfactòries, a un preu raonable. Més que insistir en la competència en infraestructures, potser s’ha de reflexionar sobre quin abast han de tenir les noves xarxes, com s’han de finançar, i quin és el nexe de unió de les xarxes amb les noves experiències de usuari,
es a dir, els nous serveis i continguts.

Unes reflexions finals:
  • Les autoritats locals han d'agafar consciència de que si s’ha de desplegar accés nou per a llars noves, ja s’ha de fer amb fibra. El problema es que es fa amb els milions d’accessos de coure que ja estan instal·lats.
  • A nivell local, si volem augmentar la competivitat de la nostra societat i industria, no podem quedar-nos esperant a veure que fa Telefónica. S'ha d'invertir, i més en temps de crisi, per poder mantenir el nivell de progrés necessari per sobreviure.
  • Si no s'advoca per una xarxa neutral, hi ha el perill de caure en els "wallet gardens" en que els operadors imposen limits a l'us de serveis d'Internet, basats en el control de l'accés.
WIKIPEDIA:

Network neutrality (equivalently net neutralityInternet neutrality or simply NN) is a principle proposed for residentialbroadband networks, and potentially for all networks. A neutral broadband network is one that is free of restrictions on content, sites or platforms, on the kinds of equipment that may be attached, and on the modes of communication allowed, as well as one where communication is not unreasonably degraded by other communication streams.[1][2][3]

Though the term did not enter popular use until several years later, since the early 2000s advocates of net neutrality and associated rules have engaged in campaigns about the ability of broadband providers to use their "last mile" infrastructure to block internet applications and content (e.g. websites, services, protocols), particularly those of broadband providers' competitors. Neutrality proponents claim that telecom companies seek to impose the tiered service model more for the purpose of profiting from their control of the pipeline rather than for any demand for their content or services.

dimecres, 3 de desembre del 2008

Tractament històric de les crisis a La Vanguardia

Aquest dies m'han fet arribar una curiós "exercici" per analitzar l'impacte històric de les crisis a partir del seu tractament a la premsa, i concretament a La Vanguardia, mercès a aquest gran servei que es la hemerotèca digital.

Si feu l'exercici de consultar aquesta web http://hemeroteca.lavanguardia.es/trends.html?q=crisis+economica,+desempleo&x=50&y=21 veureu que es mostra una gràfica com la que adjunto. El que es veu és l'evolució del tractament de les expressions "crisis econòmica" i "desempleo" al llarg dels anys, comptant les vegades que aquestes expressions han estat publicades.


Una de les coses que de forma més immediata crida l'atenció és el pic que té l'expressió "crisis econòmica" aquests darrers temps. Si us hi feixeu, veureu que de bon tros es dupliquen els valors de la crisi dels 80's i la dels 90's. 

Això posa de manifest el caràcter mediàtic d'aquest crisi, ja que per molt que ara se'n parli, de moment no és tant profunda com la dels 80's, ni molt menys. Per esvair els dubtes, només cal mirar la línia de "desempleo" per observar com les conseqüències, ara per ara, són molt menors i més en la línia d'anteriors crisis.

Què vol dir això? Que els diaris en parlen molt perquè és un tema que ven? Que realment hi han elements per pensar que serà molt pitjor que les dels 80's i 90's? S'ha de veure.

També és significatiu mirar el comportament de "desempleo" en front de "crisis". Es pot veure que en les anteriors crisis, el creixement de "desempleo" sempre precedeix al de "crisis", mentre que ara no ha passat. Primer s'ha parlat de crisi i després de desempleo. Vol dir això que de tant parlar-ne ens ho hem acabat creient tots nosaltres?

També es veu que la baixada de "desempleo" sempre és posterior a "crisis" i baixa més lentament, cosa totalment raonable ja que els cicles de recuperació i confiança són més lents. 

Veurem com evoluciona la cosa.





dimecres, 26 de novembre del 2008

Jornada: El sector econòmic TIC a Catalunya

Simplement un apunt.

El proper dissabte, 15 de novembre, es celebra una jornada de gran interès per als professionals catalans de les TIC sobre "El sector econòmic TIC a Catalunya". La inscripció és gratuïta, trucant abans del dia 13 al 934 536 005. Entre d'altres ponents ...  (veure enllaç)

dimecres, 12 de novembre del 2008

Targeta Client de la Federació d'Associacions de Comerciants de Sant Cugat

La situació d’estancament que pateix el comerç local (les grans superfícies atrauen cada cop a més consumidors) va portar a la Federació de Comerciants de Sant Cugat, juntament amb l’Ajuntament de Sant Cugat, a oferir un nou sistema de fidelització que premiés les compres al petit comerç.

Els dos grans reptes que calia superar eren:

  • Competir amb els programes de fidelització de les grans superfícies comercials.
  • Aconseguir una solució tecnològica vàlida per a tots els comerciants federats, sigui quina sigui la seva capacitat tecnològica.

Mitjançant un servei de targetes i punts, els consumidors veuen recompensada les seves compres al petit comerç de barri amb tiquets de pàrking o accés a altres serveis municipals, com l’Auditori o exposicions culturals.

Per entrar en el programa, els usuaris només necessiten el seu número de telèfon mòbil i una targeta que se’ls entrega quan es donen d’alta. Cada vegada que facin una compra obtindran punts que seran carregats al seu compte i que podran ser bescanviats per tiquets de pàrking o accés a altres serveis municipals, com l’Auditori o exposicions culturals. Els clients poden conèixer en tot moment el saldo de punts de què disposen, a través de missatges SMS.

El projecte utilitza principalment la tecnologia NFC (Near Field Communication), que combina la identificació “sense contacte” o RFID i tecnologies d’interconnexió, en aquest cas GPRS-UMTS.

Els clients del programa obtindran una targeta NFC i registraran el seu telèfon mòbil: si el comerç té lectors NFC obtindran els punts simplement apropant-hi la targeta, però si el comerç no disposa d’aquesta tecnologia, podran rebre els punts al mòbil i confirmar-los a través d’un SMS. El comerciant pot gestionar els punts a través d’un lector NFC que incorpora els punts a la targeta del client, o bé per internet o en una aplicació de programari instal·lada en un telèfon mòbil; en aquests darrers casos l’aplicació envia un SMS al client perquè confirmi la rebuda de punts. Els bescanvis també es podran fer amb la targeta o el telèfon mòbil.

Aquesta iniciativa comporta els següents beneficis:

  • Tots els comerços poden adherir-se al programa
  • El servei és transparent per als usuaris i els comerços
  • Les tecnologies permeten als comerços accedir als perfils de compra dels seus clients, per millorar les estratègies promocionals
  • La combinació de tecnologies facilita i afegeix seguretat a la relació entre els comerços i els consumidors
  • L’arquitectura del servei garanteix unes despeses de desenvolupament i manteniment baixes de manera que el projecte és assequible per al petit comerç
  • El projecte aprofita al màxim el potencial de les noves tecnologies, combinant-les
El projecte demostra que el petit comerç pot oferir un servei de fidelització amb les mateixes funcionalitats i garanties que els sistemes de les grans cadenes comercials però a un preu més reduït, ja que s’aprofiten els avantatges de la tecnologia mòbil, NFC i eines d’internet.

PIMESTIC.cat un servei per a les PIMES

PIMESTIC és el pla d’actuació del govern de la Generalitat de Catalunya, impulsat conjuntament per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i per ACC1Ó CIDEM|COPCA, per promoure les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’empresa catalana.

L’objectiu final del pla, que es desenvoluparà en el període 2007-2010, és la millora de la competitivitat de les empreses catalanes mitjançant la introducció i la utilització eficient de les TIC.

Aquest és un recurs important per a les PIMES, i més tenint en compte que aquesta és la gran majoria d'empreses que hi ha a Molins de Rei. En aquest sentit hi ha diversos serveis que cal considerar:
  • Difusió i sensibilització, amb l'organització de jornades, debats, guies per empreses, etc.
  • Assessorament i orientació, amb la possibilitat d'accedir a professional per realitzar tasques d'assessorament subvencionada per a la modernització de les PIMES i microPIMES, així com un programa de suport a microoempreses dirigides a Corporacions Locals per tal de subvencionar la implantació de les TIC
  • Implementació i finançament, amb diversos tipus d'ajudes i paquets per facilitar l'accés i desenvolupament de les noves tecnologies.
Recomano especialment les seccions dedicades a Ajuts i Finançament, on trobareu informació sobre diferents possibilitats de finançament i subvencions, i Guies d'Empresa, un seguit de guies prou didàctiques per ajudar a implantar les TIC a les impreses.

Apart, us pot ésser útil donar un cop d'ull a la secció Recursos TIC, on teniu a l'abast un seguit d'eines (antivirus, programari lliure, traductors, etc.), cercadors i catàlegs d'empreses, cursos, serveis, etc.) que en algun moment us poden ésser d'utilitat.

A nivell de promoció municipal, voldria posar èmfasi en la diversitat de Jornades que s'organitzen, tant generals, sectorials, empresarials, etc. Aquestes jornades es realitzen arreu del territori català. Per exemple, el proper 20 de Novembre n'hi ha una sobre Les Noves Tecnologies al Comerç, que es realitza a Igualada. 

Una vegada més, proposo des d'aquí que la regidoria corresponent es mogui per portar a Molins de Rei alguna d'aquestes activitats i així promoure la modernització del teixit empresarial i comercial de la Vila.

divendres, 7 de novembre del 2008

Innova 360º a Mataró

Una vegada més, seguint la línia de donar a conèixer iniciatives dels municipis relatives a la divulgació i implicació de la societat en la innovació, em faig ressò del Innova 360º que es celebra a Mataró.

Els objectius són clars:

La innovació, considerada com l’aplicació de noves idees, nous conceptes, nous productes, nous serveis, noves pràctiques i nous processos esdevé un element clau no només per a la millora de la competitivitat empresarial sinó que de forma extensiva aporta un valor afegit a tots els àmbits del  nostre entorn.

En remarcaria la menció a la competitivitat empresarial. Sense promoció i recolzament a la innovació les empreses estan mortes, i per tant, és obligació de les institucions responsables municipals, ajudar a les empreses a ser innovadores, i per tant, competitives.

Crec que accions com aquesta hi ajuden força. Algú té interès a moure quelcom semblant a Molins de Rei? S'hi implicarien les institucions?


dijous, 6 de novembre del 2008

La Protecció de Dades Personals a entitats i associacions

Últimament he patit en carn pròpia la desídia amb que la majoria d'entitats tracten les nostres dades personals, infringint clarament la llei i exposant-se a sancions que poden superar els 300.00€ (està considerat una infracció greu). L'excusa de que son entitats "no-professionals" no és excusa perquè no tinguin un mínim de cura i no incompleixin la llei.

El cas més habitual és rebre correus amb les adreces de tots els destinataris visibles. Potser a algú li fa gràcia xafardejar les adreces dels altres i saber, per exemple, on treballen, però a mi no em fa cap gràcia. La meva adreça de correu la dono a qui jo vull i no perquè la publiquin arreu.

Ja hi ha precedents legals de sancions milionàries (en pessetes) per aquesta qüestió.

Apart de la desídia i la ignorància, no hi ha excusa per continuar amb aquestes pràctiques. Les solucions són molt simples, des de posar les adreces al camp CCO (còpia oculta) a les més elegants de fer servir llistes de distribució que la majoria de proveïdors de correu electrònic proporcionen.

Apart d'això, també voldria remarcar que aquestes entitats tenen registrades les dades personals dels seus associats, col·laboradors, etc. i que per llei, aquests fitxers han d'estar registrats a la Agència Catalana de Protecció de Dades. 

En general, i suposant que en la majoria de casos les dades són bàsiques, el procés és ben simple i, per tant no és excusable. L'únic que cal és adoptar unes quantes mesures de protecció de la informació que són de sentit comú, com ara tenir els ordinadors protegits amb paraules de pas, limitar i identificar les persones que hi poden accedir, regular els contractes amb proveïdors que tinguin accés a aquestes dades i, finalment, registrar el fitxer, que es pot fer on-line.

Si alguna associació fa servir dades que no es considerin bàsiques (creences, salud, solvència financera, etc.) d'entrada el que recomanaria és que es plantegin si realment necessiten aquesta dada. El més probable és que no, i per tant el més senzill és eliminar-la.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Setmana de la Ciència

Del 14 al 23 de Novembre es celebra arreu del mon la Setmana de la Ciencia, amb un impuls bastant important a Catalunya per part de la Fundació Catalana per a la Recerca i  la Innovació:


L'objectiu és desenvolupar un seguit d'activitats (Jornades de portes obertes als museus, conferències, tallers, conscursos, passejades mediambientals, pel·licules, ....) per tal de divulgar i posar a l'abast de tothom les diferents aspectes del mon científic.

A Molins de Rei, fins ara, si s'han fet activitats ha estat de forma aillada i puntual per part d'entitats i organismes, sense un fil comú ni una entitat pròpia.

Ara han sortit algunes persones amb inquietuds a nivell particular per tal d'articular  un seguit d'activitats sota el paraigües i el nexe comú de la Setmana de la Ciència.

L'objectiu no és convertir-nos ens uns mega-organitzadors de tot, sinó actuar com a dinamitzadors i coordinadors d'un seguit d'activitats que les pròpies entitats, empreses, organismes, etc. vulguin desenvolupar. 

El temps se'ns tira a sobre, per tant, per aquest primer any l'objectiu no és tant la quantitat, sinó posar els fonaments amb unes activitats dignes que generin interès i ens estimulin a treballar amb més temps per les properes edicions.

Des d'aquí animo a qualsevol que es vulgui afegir a la iniciativa o vulgui aportar idees a enviar un correo a: cienciamolins@googlegroups.com

divendres, 3 d’octubre del 2008

Projecte de Recuperació de memòria històrica a Sant Martí

Tot donant voltes a com plantejar un projecte per a la recuperació i conservació de la memòria històrica que està en mans de la gent, m'ha arribat la referencia a aquest projecte que s'ha portat a terme a Sant Martí de Provençals, a Barcelona.

Tal com diu la seva presentació: La memòria virtual de la gent gran de Sant Martí és un projecte multimèdia socioeducatiu en què alumnes i persones grans col·laboren conjuntament en la recuperació de la memòria històrica del districte a partir de les trajectòries vitals d’aquestes persones grans. Mitjançant entrevistes presencials i comunicació per Internet, grups d’alumnes elaboraran la memòria o biografia de persones grans voluntàries del districte per publicar-la a Internet (format multimèdia). Es pretén apropar les persones grans a les noves tecnologies i que descobreixin les possibilitats de comunicació que els poden proporcionar.

Podeu veure la descripció del projecte a:
 i veure els resultats al següent blog:

Tal com podeu veure, té diferents aspectes que el fan interessant, començant per l'aspecte social i educatiu, la comunicació entre escolars i gent gran, l'habilitació cap a les noves tecnologíes de la gent gran i, fonamentalment el suport tant institucional com de la comunitat educativa.

Crec que es un bon exemple de que sense gaires recursos (de fet, el resultat és un blogger com aquest) es poden fer grans projectes si hi ha ganes de tirar endavant i implicació.

dimecres, 10 de setembre del 2008

Proposta per obrir La Fira a les TIC

Des d'aquí voldria fer-vos una proposta en relació a la apertura de La Fira a les TIC.

De la mateixa manera que al llarg de la seva història La Fira s'ha anat adaptant a l'evolució de la societat catalana, passant d'una fira eminentment agrícola a introduir elements industrials als anys 60 i més recentment amb diversos espais destinats a empreses de serveis i ecològiques, crec que ja és hora de que es doni més visibilitat i impuls al mon de les TIC.

Penso que està en línia amb l'esperit fundacional de La Fira, no només és un espai destinat a portar turistes i badocs de cap de setmana (en el sentit positiu de la paraula, i que per molts anys vinguin), sinó també un espai de promoció i desenvolupament del comerç, industria i empreses locals.

Per tant, el que jo proposo és habilitar un espai diferenciat en el que s'agrupin i promocionin aquestes activitats. A tall d'exemple, i només en forma d'apunts, proposo alguns elements que s'hi podrien incorporar:
  • Espai d'exposició per donar visibilitat a les empreses establertes a la vila.
  • Espai d'exposició per empreses del sector que volen donar serveis a la vila (empreses de telefonia, proveïdors d'equipaments i serveis, assessorament, etc.)
  • Punt de trobada juvenil de bojos per l'ordinador (aficionats als jocs, tunning, intercanvis, etc.), amb espais de connexió, accés a alta velocitat, taules rodones o espais de reflexió i intercanvi, etc.)
  • Algun cicle de conferencies o taules rodones amb experts en el tema, debatent tant temes generals de les TIC, com a temes més d'impacte local.
  • Cursets ràpids d'introducció a la informàtica i Internet, sobretot destinats a la gent de les generacions que hi tenen certa prevenció.
  • Cineforum amb una intenció ludico divulgativa sobre determinats aspectes de les noves tecnologies.
  • etc.
Encara que només pugui ser una referencia llunyana i parcial, us poso l'enllaç a la CiberÀgora que es celebra a Tarragona. Un altre punt de referencia serien els UrbanLabs de Cornellà als que feiua referència en un altre post recent.

dimarts, 9 de setembre del 2008

Serveis al del mòbil en activitats locals

Avui llegia a "La Vanguardia" el següent article:

Las Fiestas de Santa Tecla de Tarragona en el móvil

La cuenta atrás para el inicio de las fiesta de Santa Tecla en Tarragona ha comenzado. Desde ahora los ciudadanos podrán consultar el intenso programa de fiestas con el teléfono móvil para saber que se cuece en cada momento. Hay tres fórmulas para hacerlo: a través de las antenas bluetooth (hay cuatro: en el satnas de fiestas de la rambla Nova, en la plaza de la Font, en la calle Mayor y en la plaza del Mercat de Torreforta); enviando un mensaje a SANTA-TECLA con SMS al 5870 o a través de la web: www.santateclatarragona.cat

Penso que una iniciativa semblant té sentit de cara a la Fira, principalment, i la Festa Major.

En concret, a la Fira seria possible distribuir el planell a través de bluetooth, posant punts d'accés als principals punts d'entrada de la Fira, i a algun lloc central. Les característiques (i preu) del bluetooth aconsellen un nombre discrecional d'antenes. En modalitat de lloguer podrien cobrir-se entre 4 i 6 llocs per uns 2.000€ (hi ha molt a negociar aquí). Cal considerar també, que un punt d'accés bluetooth convenientment senyalat és un suport publicitari de primera, per tant, caldria valorar l'opció de tenir alguna mena de patrocini publicitari.

L'opció del SMS es força barata ja que nombrosos proveïdors proporcionen aquest servei. Fins i tot pot ser una font d'ingrés segons el preu del SMS premium que es faci servir (0,30€, 0,60€, 0,90€ ó 1,2€) ja que tal com funciona es que el que paga l'usuari pel SMS es distribueix a mitges entre l'empresa que proporciona els mitjans (el número SMS) i la reversió per el que posa el contingut, que en aquest cas seria l'ajuntament.

La descàrrega del planell es faria amb un WAP-Push, és a dir, un SMS que inclou un enllaç web des d'on pròpiament es fa la descàrrega del fitxer. Aquest lloc web podria esta, per exemple, en el mateix servidor que hi ha per a la web de l'ajuntament. Aquesta opció també pot ser un bon suport promocional o publicitari ja que es poden incloure anuncis en la pàgina de descàrrega que ajudin a finançar el servei i fins i tot proporcionar ingressos (preu habitual: 0,2€ per accés).

L'opció de la web, simplement requereix una pàgina simple adaptada a mòbil que pot ser una simplificació d'una pàgina web normal. Aquesta opció, la web, és especialment apropiada si el contingut que volem posar a l'abast s'ha de distribuir en vàries pàgines, com per exemple el programa de la festa major, on per cada activitat podem incloure una pàgina explicativa pròpia.

De cara a la Fira, potser les opcions més indicades són les de Bluetooth i SMS ja que permeten una major espontaneitat i van adreçades més a un públic circumstancial. L'opció de la Internet Mòbil no crec que funcionés a la Fira, tant pels continguts com pel tipus d'interacció requerida.

En canvi, per a la Festa Major la Internet Mòbil si que pot ser un bon servei ja que ajuda a la gent de la vila a preparar la seva festa major amb anticipació (podria haver fins i tot una secció de la web on la gent s'apunti el seu programa d'activitats). L'opció de SMS també té el seu atractiu, amb anuncis convenientment distribuïts pels carrer de la vila, per tots aquells que es fan la pregunta "què fan ara?".

L'opció de Bluetooth la veig més difícil a la Festa Major ja que requereix que les antenes estiguin en llocs de pas important i a diferencia de la Fira, a la Festa Major la gent no està tant concentrada.

Ara bé, això son opinions que si bé basades en l'experiència personal, no tenen que tenir caràcter absolut. El comportament de la gent no sempre és previsible i podríem tenir sorpreses. En molta mesura també depèn de la promoció que se'n faci.

Al voltant de tot això (imaginació al poder!) es poden incloure elements que facilitin el patrocini i/o la demanda de la gent, com per exemple incloure en les descàrregues cupons de descompte en comerços o restaurants, etc.

dilluns, 8 de setembre del 2008

UrbanLabs 08. Jornades sobre Tecnociutadania i socioinnovació

Us faix arribar la invitació a participar en el UrbanLabs08 que m'ha fet arribar el Jordi vives, membre de l'equip de coordinació de l'Observatori per la Cibersocietat: www.cibersocietat.net.

Ens convida a participar de forma activa (presentant algun projecte relacionat amb la temàtica) a aquestes jornades que s'estàn muntant des del Citilab de Cornellà amb el suport de l'Observatori per la Cibersocietat:

Jornades Urbanlabs 08: http://citilab.eu/wiki/index.php/Main_page
Grups de Treball: http://citilab.eu/wiki/index.php/Grups_de_treball
Programa: http://citilab.eu/wiki/index.php/Programa

Es un lloc ideal on donar a conèixer projectes propis ja endegats o en fase prèvia per a poder-los discutir, testar, buscar partners, crear sinergies amb altres projectes etc. No són unes "jornadas al uso"

Considero que aquest és un fòrum força interessant per intercanviar idees al voltant de com les TIC permeten avançar les societat.


Vine amb el teu projecte i troba més gent que hi participi. UrbanLabs són unes jornades per a presentar, compartir i fins i tot crear projectes d'acció ciutadana, innovació, comunicació, aprenentatge, que destaquin per tenir un component social i tecnològic.

Tres dies per a intercanviar experiències i coneixements i fer networking al CitiLab-Cornellà al voltant d'idees i fets concrets que mostrin com la ciutadania té molt a dir sobre la realitat política, cultural i econòmica que vivim, des dels territoris urbans i digitals que marquen i marcaran encara més la societat del segle XXI.

Per aquest motiu, i de la mà de destacats experts en la participació electrònica i la innovació social, proposem una sèrie de grups de treball on identificar i proposar nous projectes, pràctiques i usos al servei de les ciutats i els ciutadans.

En aquest sentit, les jornades UrbanLabs pretenen:

  • Discutir des d’allò digital la innovació social en entorns urbans i, en particular, des dels processos d'apropiació de la tecnologia per part de la ciutadania.

  • Activar nous projectes concrets dins els àmbits d'acció dels participants, a partir del diàleg i de la incorporació de la cultura tecnològica digital.

  • Apropar les institucions, els projectes d'empresa i les iniciatives ciutadanes, tot buscant un espai comú de reflexió, pràctica i relació.

  • Explorar en totes les seves conseqüències la dimensió hiperlocal.

Llegir-ne més...




Keynote speakers
Michel Bauwens

Esteve Almirall

Alberto Ortiz de Zárate






divendres, 29 d’agost del 2008

Vents d'Esperança a l'Africa

Anant a la contra del continuu catastrofisme que plana sobre l'impacte de les tecnologies de la informació al mon, m'ha arribat a les mans aquest article de Xavier Sala i Martín en el que posa exemples de com la tecnologia permet ésser més eficients als venedors, pescadors i emprenedors en general a l'Àfrica.

Algú pot pensar que l'Àfrica ens queda molt lluny, però només cal mirar el mapa. Està aquí a la cantonada.

Per altra banda, les coses que s'expliquen, penseu que només serveixen per millorar la vida d'uns pobres miserables de l'Àfrica, o podem mirar-nos el melic i aprendre'n una mica també nosaltres.

Aquí teniu l'article.

Soplan Vientos de Esperanza



¿Sabían ustedes que África ha mantenido tasas de crecimiento positivas durante 12 años consecutivos? ¿Sabían que eso no pasaba desde… ¡nunca!? El crecimiento ha sido tan importante y tan beneficioso, que los niveles de pobreza extrema (el porcentaje de la gente que vive con menos de un dólar al día) han caído desde el 46% del 1995 al 37% del 2007.


¿A qué se debe este repentino éxito económico? Hay quien busca la causa en las subidas de precios de las materias primas que muchos países africanos producen. Claramente, los países exportadores de petróleo (Nigeria, Camerún, Gabón, Angola o Guinea entre otros) se han beneficiado del desmesurado aumento del precio del crudo. Pero no hay que olvidar que el resto de África es importadora de petróleo por lo que la subida de los precios de las materias que exportan se ha visto perjudicado por el encarecimiento del crudo que deben comprar. Puestos en la balanza todos los precios, el efecto neto para ellos ha sido negativo o nulo.


Si no son los precios, ¿qué explica el crecimiento sostenido de África durante 12 años? Yo diría que hay al menos cinco factores importantes. Primero, por primera vez en la historia, la mayoría de países africanos son democráticos. Cuando cayó el muro de Berlín, en África había solamente 3 democracias. Hoy hay 23. Aunque las democracias no son inmunes a problemas de corrupción, inestabilidad, imperio de la ley, exceso de regulación o inefectividad del sector público (de hecho, la mayoría de países africanos todavía tienen que mejorar mucho en este sentido), sí que es verdad que las dictaduras tienden a ser peores en cada una de esas áreas. Las democracias africanas son jóvenes y delicadas… pero poco a poco se van consolidando.

Segundo, después de las tan criticadas reformas del consenso de Washington de los noventa, la situación macroeconómica africana tiene una salud razonablemente buena: la inflación está por debajo del 10%, los déficits fiscales extravagantes han sido eliminados y las balanzas comerciales están más equilibradas.

Tercero, la deuda que se contrajo en los años setenta, finalmente ha sido eliminada. Como era de esperar, las condonaciones masivas de los últimos años no han liberado los recursos económicos que habían prometido los profetas de la condonación. Pero sí han conseguido que los políticos africanos ya no se quejen todo el día de la deuda y ya no tengan excusas para no hacer los deberes.

Cuarto, las nuevas tecnologías están penetrando rápidamente por todo el territorio. La telefonía móvil, por ejemplo, está permitiendo que la gente más emprendedora aumente los rendimientos de sus negocios de forma creativa: los agricultores pueden enviar sms a diversos mercados para averiguar los precios antes de emprender un largo viaje con sus carros, lo que les permite dirigirse al sitio que les es más favorable y ganar más dinero; los trabajadores autónomos –fontaneros, pintores, carpinteros, etc- no tienen que estar todo el día delante de las tiendas esperando que alguien los contrate sino que cuelgan anuncios por las calles con el número de su teléfono móvil; los pescadores que no tienen refrigeración mantienen los peces vivos en jaulas dentro del mar hasta que reciben el sms de los clientes demandando producto. Los móviles se están utilizando como bancos para realizar transferencias monetarias (tu vas al vendedor de tarjetas de móvil, le das 100 schillings y él te da un código secreto que tu envías a través del móvil a algún amigo tuyo en otra ciudad; éste se dirige a otro vendedor de tarjetas de la misma cadena, le entrega el código y, a cambio, recibe los 10 schillings; este es un método de transferir dinero utilizado por la compañía SafariCom en Kenia es muy efectivo e en países con pocos cajeros automáticos y menos sucursales bancarias).

Las nuevas tecnologías están permitiendo a los africanos saltarse algunos estadios de desarrollo ya que están pasando de la nada a la telefonía móvil sin pasar por la telefonía fija, lo que les ahorra costosas inversiones en infraestructura que no se pueden permitir. Este salto les acerca a los países ricos.

Finalmente, un factor que ha contribuido al crecimiento africano ha sido la aparición de la China. El impresionante crecimiento del gigante asiático ha afectado a África de muchas maneras, unas positivas y otras negativas: China es un enorme cliente con 1.300 millones de compradores, China es un competidor con empresas que producen mucho y barato, China es un inversor (el ahorro generado por sus ciudadanos está sirviendo para financiar proyectos empresariales en África), China concede créditos con menos condiciones que el Banco Mundial o el FMI, y, quizá lo más importante, China es un modelo a seguir: en 1975, a la muerte de Mao, China era más pobre que África y su gran éxito económico, no sólo demuestra que se puede conseguir, sino que da pistas sobre cómo se puede hacer.

África reúne las condiciones para salir del pozo de la miseria. No será fácil ni automático porque estas condiciones pueden quebrarse en cualquier momento: las democracias africanas son frágiles (y lo ocurrido en Kenia después de las elecciones es un trágico recordatorio que), la inflación de los países ricos se puede contagiar, los líderes políticos se pueden volver a endeudar y la crisis financiera de Estados Unidos puede acabar afectando a China y, por ende, a los países africanos. No será fácil pero lo que sí que es verdad es que, por primera vez décadas, en África soplan vientos de esperanza.

La Vanguardia, 17-03-200

Web 2.0: Aplicació de les Xarxes Socials a la creació i preservació de la història familiar

Ara fa uns dies em va arribar aquest anunci d'una conferència. Tot i que el tema em va semblar força suggeridor, malauradament no hi vaig poder assistir.

De totes maneres, he pensat en fer-vos arribar la convocatòria ja que m'ha semblat que, només amb la introducció ja podien aflorar idees de com les TIC poden ajudar a conservar el patrimoni d'un poble.

La presentació parla només de l'aplicació de les xarxes socials per mantenir la història de les relacions entre les persones, de totes maneres, jo crec que el tema dona molt més. La Web 2.0 obre les portes a construir un arxiu d'informació històrica de manera molt participativa, en que totes les persones poguem aportar a un fons comú tot aquell coneixement que tenim guardat a l'armari dels mals endreços.

Prometo parlar-ne en un altre post. De moment, la convocatoria:

Redes Sociales II: creación, ampliación y conservación digital de Archivos Históricos Familiares.

Historia, fotografías, correspondencia y redes sociales en la web 2.0

La facilidad de creación y uso de árboles genealógicos, la capacidad casi ilimitada de almacenamiento de fotografías y la simplicidad en la localización de información sobre los antepasados puede explicar el crecimiento sostenido en número de personas, volumen de materiales e intensidad de las relaciones en las redes de parentesco de la web 2.0

La Industria, facilitando aplicaciones web muy amigables y la Administración abriendo losarchivos históricos y hemerográficos están facilitando el descubrimiento y la conservación defotografías y otro material gráfico (esquelas, cumpleaños, bodas…), condenados al olvido, ala dispersión y su descontextualización.

Situar en un texto o fotografía dónde, quiénes y sus relaciones, convierten la tradición de la memoria oral en una memoria digital que se extiende a toda la sociedad, especialmente en las redes de diáspora.

La facilidad de localización de familiares y amigos en las redes globales, de vincular losárboles genealógicos en tupidos bosques intercontinentales está cambiando la forma en que las personas se vinculan emocionalmente con la Historia y la Tecnología ampliando sus campos de interés.

Las experiencias sobre estos temas constituirán los ejes de la charla con la participación de:

  • Un nuevo Patrimonio: Recuperar y conservar la historia familiar en Internet.Chimo Soler, Historiador. ISOC-es
  • Experiencias en digitalización fotográfica y las redes sociales. Víctor Castelo. Presidente ISOC-es
  • Retos tecnológicos de mantenimiento y conservación del Patrimonio familiar.Josu Aramberri. Vice-Presidente ISOC-es

divendres, 13 de juny del 2008

Millora de la velocitat del ADSL de telefònica

Hola,

Afegeixo l'enllac a un article en que s'expliquen els propers passos de Telefónica en quant a l'accés ADSL, titulat "Telefónica duplicará gratis la velocidad del ADSL en verano".

En si l'article no té més importància que saber que podem esperar, tot i que tampoc és una millora substancial: l'accés ADSL continua essent lent i molt car en comparació amb la resta de països del mon, i ja no només podem parlar dels més avançats.

Toni

Finestreta única virtual

Hola,

Adjunto un article de l'IESE "Administración Pública y Empresa Digital" que parla de la implantació de la finestreta única a les administracions. Encara que aquest sigui un article una mica antic, considero que continua essent totalment vigent.

D'entrada parteix de la necessitat de coordinar esforços per facilitar els tràmits de les empreses amb l'Administració:

La digitalización de la administración pública permitirá agilizar y simplificar los trámites burocráticos necesarios para poner en marcha una empresa, pero su utilidad se verá ligada a la coordinación de la administración a escala local, autonómica y estatal.

En aquest aspecte l'article està molt orientat a les empreses i a les facilitats per els tràmits per la la posta en marxa de noves empreses, però les conclusions serien extrapolable als tràmits de qualsevol persona, tant física com jurídica.

Hi ha també alguns comentaris força interessants sobre com les TIC poden ajudar als ciutadans i com, a la vegada que simplifiquen i agilitzen els processos, son revulsius per a noves iniciatives.

Com a mostra, una frase de l'article:

Barcelona Activa, una agencia de desarrollo local del Ayuntamiento de Barcelona que promueve el empleo y la creación de empresas, dedica gran parte de sus esfuerzos a acercar las nuevas tecnologías a ciudadanos y pequeños empresarios. La directora ejecutiva, Elisabet Monfort, explicó que la digitalización de los servicios de la agencia que dirige ha permitido reducir en un 30% el tiempo que el equipo de Barcelona Activa dedica a responder cuestiones estándares, mejorando la atención personalizada. La agencia ofrece a través de Internet una guía de todas las tramitaciones necesarias para abrir un negocio -en la que informa del tiempo, coste y pasos que éstas conllevan-, modelos de plan de empresa, y un tutor online personalizado. Maravillas Rojo recalcó que la posibilidad de realizar preguntas online no había menguado las cuestiones presenciales, sino que las había incrementado exponencialmente.

En aquest apartat destacaria dos aspectes que per mi són força interessants:
  • La millora i agilitació dels processos d'atenció als ciutadans, facilitant les consultes més habituals i aportant informació útil.
  • El fet de que l'Ajuntament de Barcelona disposa, a través de Barcelona Activa, d'un model de dinamització de les TIC, ja no només en l'àmbit de la pròpia gestió local, sinó com a motor de promoció de les TIC i les empreses en general.
Reconec que la figura d'una entitat externa a l'estructura de l'Ajuntament pot ser políticament polèmica i que cada ciutat pot triar el model més adequat a la seva idiosincràsia, però en qualsevol cas, si que està clara la conveniència i oportunitat d'un agent dinamitzador de les empreses i administracions a través de les TIC i amb un enfocament prou independent i professionalitzat per que sigui efectiva.

Toni Ripoll

dissabte, 7 de juny del 2008

Cobertura tecnològica al Polígon

El Víctor Puntes em va enviar el següent enllaç al Cercador de Serveis de Telecomunicacions als Polígons Industrials, publicat per la Secretaria de la Telecomunicacions i Societat de la Informació, del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. Com podreu comprovar si busqueu Molins de Rei, s'hi donen unes dades bàsics de cobertura de serveis.

És un punt de partida, tot i que al meu parer, clarament insuficient per fer un diagnòstic de la situació real del Polígon així com del seu atractiu per a empreses de valor afegir que tinguin una forta dependència de les TIC. En la meva opinió cal fer un anàlisi amb més profunditat i més orientat a les necessitats reals de la nostra vila.

Per una banda, als polígons de Molins se suposa que ja hi ha ADSL amb banda ampla (sinó malament aniríem). En aquest punt el que caldria és disposar d'un diagnòstic més qualitatiu, per exemple, veient quins operadors ofereixen els serveis i a més quins ho fan amb xarxa pròpia; si la única xarxa es la de Telefònica ja tenim una mancança identificada

També caldria veure la varietat de serveis oferts, com ara quines velocitats màximes d'ADSL s'ofereixen, si hi ha ADSL simètric (més professional) o només asimètrics (el més habitual), quins altres tipus de serveis de dades s'ofereixen (ATM, VPN, MPLS, xarxes punt a punt, etc.), els preus que s'estàn aplicant,...

Per la part de mòbil també caldria precisar si la cobertura es GSM, GPRS (2a generació), UMTS (3a generació) o HDSPA (generació 3.5). El més normal es que sigui UMTS però caldria assegurar que tot el polígon té cobertura HDSPA ja que l'UMTS bàsic arriba fins a uns 300Kbps mentre que el HDSPA arriba teòricament fins per sobre dels 3Mbps.

Finalment, en el tema de WIMAX d'Iberbanda jo personalment no hi acabo de creure com una solució per zones metropolitanes, ho veig com una solució més per zones rurals on es més difícil fer-hi arribar infraestructures físiques. On hi hagi un bon cable o fibra òptica, les solucions tipus WIMAX tenen poc marge, al menys a nivell empresarial.

En els casos que jo conec (fora de Molins) que han anat cap a aquest tipus de serveis, la decisió ha estat més motivada per la insatisfacció amb el servei i suport de les operadores tradicionals que no pas perquè hi vegin un avantatge tecnològic. De fet està força més limitat. Normalment ho fan servir com a línia de backup per tenir alternatives en cas dels habituals talls de Telefònica.

Sobre això, per fer un bon diagnòstic caldria veure si hi ha alguna empresa del polígon que ho faci servir i si n'hi ha alguna, per quins motius i amb quins objectius.

Si es per tenir alternatives a la xarxa de Telefònica, caldria promoure que altres operadors tals com ONO, BT i altres, posin xarxa propia. Que jo sàpiga la majoria de xarxes troncals passen per l'autopista i, si no recordo malament, amb la recent reforma de la N-340 al seu pas per la vila es va fer passar un nou cablejat, o això em va semblar.

Ara per ara jo no disposo d'altra informació, pel que convido a qui en tingui que la aporti per tenir una visió més completa.

divendres, 6 de juny del 2008

Regles del Joc

Hola,

Unes quantes instruccions per tal de que quest bloc funcioni correctament.

En primer lloc cal dir que es un bloc obert, per tant qualsevol de les persones convidades com autors hi pot publicar directament així com posar-hi comentaris. No hi ha cap moderador ni crec que sigui necessari.

Partim de la premissa que apuntava en el missatge de benvinguda, és un bloc en clau positiva, per tant no si val criticar per criticar o fer desqualificacions gratuïtes. Si en algun moment hi ha algun missatge o comentari ofensiu o fora de lloc ja el traurem, però confio que aquesta situació no es doni mai. Això no és censura, simplement és una qüestió de bona educació.

Apart, veureu que per fer-vos autors el missatge us demana un compte de gmail. Com que segurament molts dels interessats no el teniu, he creat un compte genèric:

http://activamolinsderei.blogspot.com/
Nom: activista.molins@gmail.com
Clau: activistamolins

Amb aquest compte podeu entrar al bloc i afegir entrades i comentaris. Això si, cal que signeu els escrits. Sinó serà un guirigall.

Finalment, cal ser un acTIvista de pro, per tant feu extensiu aquest bloc a tots aquells que hi puguin estar interessats en participar-hi.

Toni Ripoll

dijous, 5 de juny del 2008

Benvinguts a aquest nou espai

Hola,

Aquest missatge es una benvinguda a un espai per compartir idees i inquietuds sobre la situació i evolució de les TIC en general a Molins de Rei.

L'objectiu no es quedar-nos aquí, sinó que el que es tracta es de fer propostes de millora i, si es possible convertir aquestes iniciatives en projectes efectius. Del que es tracta es de que Molins de Rei, en el seu conjunt, sigui activa a l'hora d'implantar les TIC per tal de que aportin solucions i millores a la societat, tant els particular, les empreses i les institucions.

Des d'un principi ha de quedar clar que aquest es un espai que no va contra ningú ni contra cap institució. Tot el contrari, és un espai en positiu. Podem identificar problemes i diagnosticar-los, però al final el que s'ha de fer és aportar solucions, no quedar-nos únicament en la denúncia o la crítica fàcil.

No hem d'oblidar que una ciutat com Molins de Rei no es pot limitar a "anar fent" vivint dels redits del passat i d'una privilegiada situació geogràfica que omple el polígon d'empreses de valor afegit limitat.

Hem d'aconseguir que Molins de Rei sigui una ciutat atractiva per a empreses d'alt valor afegit, que no sigui una "ciutat dormitori" envoltada de polígons, sinó que les empreses formin part de l'entramat local, que disposi d'unes infraestructures de telecomunicacions idònies, que els emprenedors locals no hagin de buscar les oportunitats a fora, que existeixi un veritable marketplace entre les empreses de serveis TIC locals i els seus possibles clients.

En definitiva, menys mirar-nos el melic i més fer bullir l'olla. Per això he volgut posar a la capçalera una foto antiga de l'Estació com a representació del moviment que va haver-hi a principis del segle XX que va portar Molins de Rei a ser la Pubilla del Llobregat. Recordem que des d'aquesta estació sortien milers de tones de fruita cap a tot Europa el que va motivar que el tram Barcelona-Molins de Rei fos el primer amb doble via de tot l'Estat Espanyol. Va ser tot una revolució de gent inquieta i emprenedora que va durar ben be fins els anys 60. De tot això només ens resta la Fira de la Candelera.

Des d'aleshores Molins de Rei ha perdut pes en favor d'altres poblacions veïnes, ha deixat de ser el referent de la comarca (jutjats, policia, equipaments esportius, etc.), s'està produint una manca d'inversions en promoció de la industria i innovació, i les noves infraestructures passen de llarg. Tampoc sembla que a curt termini s'hagi de produir un canvi de tendència si entre tots no empenyem en la direcció correcta.

Finalment, us animo a tots els que compartiu aquestes inquietuds a que hi contribuïu amb idees propostes, crítiques constructives i, sobretot, amb moltes ganes.

Anem parlant,

Toni