Arran d'algunes notes de premsa on es destaca que Telefónica esta fent pressió a Brussel·les perquè no es reguli el desplegament de les noves xarxes d’accés, conegudes de manera simplificada com xarxes FTTH, que haurien de portar la fibra òptica fins a les llars, un antic company d'AUNA-RETEVISIÓN, en Xavier Castillo, m'ha fet arribar un article on exposa unes reflexions ben adients.
La reflexió al voltant d'això, és la manera errònia, tal com s'ha demostrat, de fer la liberalització de les telecomunicacions. En els primers temps de RETEVISIÓN en que molts ja dèiem que la liberalització de les telecomunicacions s'havia fet d'aquella manera tant hispànica de "cambiarlo todo para que no cambie nada", de manera que Telefònica pogués mantenir la seva posició dominant.
En aquell moment ja ens ho va semblar i el temps sembla que ens dona la raó, era que a l'hora d'obrir el sector i limitar el monopoli de Telefónica, el més lògic hagués estat crear un operador neutre o, en tot cas, dissociar Telefónica en dues empreses, una d'infraestructura, i una de serveis, tal com s'ha fet en molts altres sectors (electricitat, gas, comunicacions ferroviàries, etc.).
D'aquesta manera s'hagués pogut generar major competitivitat en els serveis, a l'hora que es podia tenir un gestor d'infraestructura semiregulat i, si calia, semipublic. El resultat ja el veiem, Telefónica continua mantenint el monopoli de facto, concedint arbitràriament als altres operadors els drets a l'us de la seva infraestructura, i una ralentització en el desplegament de nous serveis i tecnologies.
Lligant amb els objectius d'aquest bloc de promoure la innovació TIC a nivell local, em faig ressò de la demanda d'alguns companys respecte l'aprovació del Fons d'Inversió Local de 8.000 milions d'euros per repartir entre els municipis per a nous projectes d'inversió e infrastructures que doni ocupació a persones en atur.
Ja sé que l'atur està impactant sobretot als sectors menys qualificats, especialment la construcció, i per aquest motiu la temptació dels ens locals serà construir obra pública que doni ocupació a aquestes persones. i a més dona bona visibilitat i son operacions d'imatge molt rendibles electoralment.
Però, algú s'ha parat a pensar que abans de renovar el paviment d'un carrer, no seria més rendible a la llarga, que els ens locals dediquessin una part d'aquests recursos a fer el desplegament i canalització d'aquestes infraestructures i així afavorir el desplegament de serveis d'alt valor afegit? Per cert, aquests desplegaments requereixen enginyers, però una gran part del cost correspon a l'obra civil associada.
Donat que la publicació electrònica de l'article està pendent (sortirà a la revista del COETTC-Col·legi oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya), em permeto mostrar-vos alguns extractes.
La convergència de diferent tipus de negocis dins del sector TIC (Tecnologies de Informació i Comunicacions) com els serveis audiovisuals, les telecomunicacions, les tecnologies de la informació i l’electrònica de consum, es una gran oportunitat per oferir serveis de més utilitat per els usuaris. Però aquesta convergència depèn de que els usuaris disposin d’accessos de Banda Ampla a les xarxes de telecomunicacions. La Banda Ampla, principalment amb tecnologia ADSL, s’ha desplegat a Espanya molt ràpidament. Però la tecnologia ADSL té límits. Per oferir per un mateix accés serveis d’accés a internet, videoconferència, descarrega de continguts audiovisuals, jocs online i varius canals de TV d’alta definició simultàniament, fa falta que el usuari disposi al menys de 50 Mbps (Mega bits per segon) en el seu accés a la xarxa. I això només es podrà assolir si es refà la xarxa d’accés, substituint la xarxa d’accés de coure per una nova xarxa de fibra òptica.
....
Com la substitució de tota la xarxa d’accés requereix unes inversions impossibles de recuperar, en realitat es proposa, per part de Telefónica, refer-la usant una combinació de tecnologies: mantenir ADSL (o VDSL) per alguns clients, fer un desplegament de fibra fins a un repartidor proper al client per un altre grup de clients (Xarxes FTTN, “Fiber to the Node”, o xarxes FTTC, “Fiber to the Cabinet”), i arribar directament amb un accés de fibra òptica fins al tercer grup de clients (xarxes FTTH, “Fiber to the Home”).
...
Les noves xarxes d’accés, que es basen en connexions de fibra òptica fins a les llars, o fins a punts propers de les llars, es coneixen en el sector de les telecomunicacions com les Xarxes d’Accés de Nova Generació (NGA d’ara en endavant, corresponent a les inicials del seu nom en anglès, New Generation Access networks). S’assegura que el desplegament d’aquest tipus de xarxes es necessari, i que només sobre aquestes xarxes serà possible oferir serveis millors que els actualment disponibles, i més innovadors.
...
Però com les inversions necessàries per desplegar una NGA amb una cobertura propera al 100% de la població no hi ha cap operador (privat) que estigui disposat a fer-les, molts estats, països, o regions estan experimentant i
aprenent sobre l’abast del desplegament, i sobre la manera de fer las xarxes de nova generació econòmicament viables.
...
A Espanya, els anys 2006 i 2007 no s’ha fet res, que es el pitjor que es podria fer. Pràcticament tots els països desenvolupats han començar a desplegar, de una manera o una altre, NGAs, si bé de un abast limitat.
...
La CMT va respondre inicialment amb una resolució del seu consell amb data del 8 Maig de 2008. En aquesta resolució s’autoritzava a Telefónica a fer la prova pre-comercial, bàsicament amb dos condicions:
- La obligació de donar accés a les infraestructures d’obra civil (canalitzacions, càmeres, conductes i postes) als operadors que ho demanin per desplegar la seva xarxa.
- La obligació d’oferir un servei majorista als operadors que hagin declarat la intenció de desplegar la seva xarxa, fins que el desplegament sigui efectiu. Es a dir, que aquestos operadors puguin revendre el servei de Telefónica, fins que tinguin la seva xarxa desplegada.
Davant les al·legacions presentades, el 31 de Juliol de 2008 en un altre resolució del mateix consell de la CMT va eliminar la segona obligació. És a dir, Telefónica ja no està obligada a oferir un servei majorista als altres operadors, però si està obligada a donar accés a les infraestructures d’obra civil
...
si els operadors esperen que el desplegament de les NGA tingui un retorn econòmic gràcies a usuaris que paguin preus elevats per serveis de qualitat desconeguda avui, la recomanació seria fer-ho amb molta cautela. No hi ha evidencia en l’ús de xarxes de banda ampla fixes o mòbils que justifiquin aquesta previsió, al menys de manera massiva.
...
Sorprèn, als que no coneixen el sector de les telecomunicacions, que la CMT insisteixi en que hi hagi competència en infraestructures. Aquesta competència en l’accés a la llar no existeix en cap altre servei públic (aigua, llum, gas). En canvi, l’obligació de Telefónica de donar accés a les infraestructures d’obra civil (canalitzacions, càmeres, conductes i postes) als operadors que ho demanin per desplegar la seva xarxa té com objectiu que aquests operadors facin un desplegament d’infraestructures d’accés paral·lel al de Telefónica. D’aquesta manera els usuaris podran triar la infraestructura d’accés al la que es connectaran (amb limitacions, ja que no es preveu duplicar xarxes d’accés dins dels edificis, només fins a les càmeres de repartiment).
...
S’argumenta que permetre la competència en serveis, mitjançant l’accés indirecte a la xarxa d’un operador majoritari, ha de ser només un graó en “l’escala” de les inversions. La competència en serveis ha d’anar seguida de la competència en infraestructures. Es posa com exemple que, històricament, als països que han assolit operadors de cable amb quotes de mercat de telefonia superiors al 20%, el desenvolupament de la banda ampla ha sigut més ràpid. Però és un tema en el que ara mateix hi ha obert un debat, ja que també hi ha qui argumenta que els beneficis obtinguts d’aquesta competència en infraestructures mai han compensat els costos de desplegar infraestructures duplicades, ni han suposat millores reals pels usuaris.
...
Hi ha un exemple molt proper, on s’ha assolit una competència en serveis molt saludable pels usuaris, sense que hi hagi competència en infraestructures. El sector audiovisual a Espanya, al menys pel que es refereix a la oferta de radio i TV d’àmbit nacional, funciona bé...A nivell nacional les cadenes de TV públiques i privades competeixen entre sí per assolir quotes de pantalla que es tradueixen en ingressos publicitaris. I ho fan sobre una única xarxa d’accés, operada per Abertis. És a dir, hi ha un operador d’infraestructures que gestiona una única xarxa d’accés. Els proveïdors de continguts competeixen entre sí d’una manera molt saludable, i no sembla que el fet d’usar una única xarxa d’accés limiti l’oferta de continguts al públic. És un bon exemple de que si el que és vol es competència en serveis (que és el que volen els usuaris) la competència en infraestructures no és necessària.
...
Però la Unió Europea insisteix en que aquest tipus de separació (en el que un operador d’infraestructures ofereix una xarxa d’accés a diferents proveïdors de servei) només es pot considerar en el cas de que la competència en infraestructures no es desenvolupi en un temps raonable.
...
Telefónica ja ha declarat que fins l’any 2010 només pensa desplegar aquestos serveis en 3 milions de llars. Al 2001 hi havia a Espanya 14,2 milions de llars, o sigui que en els anys 2008-2010 Telefónica té previst portar les NGA aproximadament al 21% de les llars. Per tant, al menys a curt termini, les NGA arribaran a una part reduïda de la població, amb preus elevats. Sembla doncs que aniran adreçades a famílies de renta mitja/alta.
...
Per altre banda, es possible que sobre les NGAs surtin nous serveis i aplicacions, que avui no podem ni imaginar, i que acabin sen determinants per la cohesió social i el ben estar de la població (per exemple, en els àmbits de l’ensenyament i la salut). En aquest cas s’hauria d’apuntar a un desplegament que arribes a prop del 100% de la població. Però això, els operadors ja han dit que no ho faran. No els hi surten els números.
...
Al Regne Unit... quan el Primer Ministre Gordon Brown ha dit que vol que la fibra arribi a cada llar del Regne
telecomunicacions en aquest país, Ofcom, ha hagut de fer una declaració advertint que això només serà possible després de un acord entre el sector públic i els operadors privats.
...
Austràlia, ...el mes d’Abril de 2008 ha convocat un concurs públic per adjudicar un operador de infraestructures que construeixi i operi una xarxa basada en fibra que permeti l’accés al menys a 12 Mbps al 98% de la població. Serà una xarxa oberta a tots els proveïdors de servei .
...
En moments de canvi, quan l’entorn mostra que les coses no seran com eren, el pitjor que es pot fer és no fer res. ... En aquest sentit els anys 2006 i 2007 han sigut un temps perdut. En aquestos anys, a Espanya ningú ha pogut experimentar (excepte als laboratoris) amb les NGA. .., mentre que altres països fa anys que les han desplegat, per a una part de la seva població (principalment Korea i Japó).
...
El problema avui no és oferir tecnologies, sinó experiències d’usuari satisfactòries, a un preu raonable. Més que insistir en la competència en infraestructures, potser s’ha de reflexionar sobre quin abast han de tenir les noves xarxes, com s’han de finançar, i quin és el nexe de unió de les xarxes amb les noves experiències de usuari,
es a dir, els nous serveis i continguts.
Unes reflexions finals:
- Les autoritats locals han d'agafar consciència de que si s’ha de desplegar accés nou per a llars noves, ja s’ha de fer amb fibra. El problema es que es fa amb els milions d’accessos de coure que ja estan instal·lats.
- A nivell local, si volem augmentar la competivitat de la nostra societat i industria, no podem quedar-nos esperant a veure que fa Telefónica. S'ha d'invertir, i més en temps de crisi, per poder mantenir el nivell de progrés necessari per sobreviure.
- Si no s'advoca per una xarxa neutral, hi ha el perill de caure en els "wallet gardens" en que els operadors imposen limits a l'us de serveis d'Internet, basats en el control de l'accés.
WIKIPEDIA:
Network neutrality (equivalently net neutrality, Internet neutrality or simply NN) is a principle proposed for residentialbroadband networks, and potentially for all networks. A neutral broadband network is one that is free of restrictions on content, sites or platforms, on the kinds of equipment that may be attached, and on the modes of communication allowed, as well as one where communication is not unreasonably degraded by other communication streams.[1][2][3]
Though the term did not enter popular use until several years later, since the early 2000s advocates of net neutrality and associated rules have engaged in campaigns about the ability of broadband providers to use their "last mile" infrastructure to block internet applications and content (e.g. websites, services, protocols), particularly those of broadband providers' competitors. Neutrality proponents claim that telecom companies seek to impose the tiered service model more for the purpose of profiting from their control of the pipeline rather than for any demand for their content or services.
